Back برقة Arabic Cirenaica AST Kirenaika Azerbaijani Sirenayka BCL Кірэнаіка Byelorussian Киренайка Bulgarian Cyrenaica Breton Kirenaika BS سیرەنایکا CKB Kyrenaika Czech

Cirenaica

Aquest article (o secció) és manifestament incomplet.
Ajudeu a desenvolupar-lo de manera que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui un esborrany amb una estructuració acceptable.
Plantilla:Infotaula geografia políticaCirenaica
Imatge
Tipusregió geogràfica i entitat territorial administrativa Modifica el valor a Wikidata
EpònimBarce Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 32° 31′ 49″ N, 21° 12′ 53″ E / 32.530316°N,21.2146°E / 32.530316; 21.2146
Població humana
Població1.613.749 (2006) Modifica el valor a Wikidata (1,89 hab./km²)
Geografia
Superfície855.370 km² Modifica el valor a Wikidata
Províncies otomanes de la Líbia actual

La Cirenaica (grec antic: Κυρηναϊκή, Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah)[1] és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah,[2] que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda. El seu nom deriva de la ciutat grega de Cirene.[3]

La regió costanera, també coneguda com a Pentàpolis ('cinc ciutats') a l'antiguitat, formava part de la província romana [4] de Cirene i Creta, dividida més tard en Libia Pentàpolis i Libia Siccaa.[5] Durant el període islàmic, la zona va passar a ser anomenada Barqa, per la ciutat de Barca.[6]

Cirenaica es va convertir en una colònia italiana el 1911.[7] Després de la formació de Líbia el 1934, la província de Cirenaica va ser designada com una de les tres províncies principals del país. Durant la Segona Guerra Mundial va caure sota l'administració civil i militar britànica des de 1943 fins a 1951,[8] i finalment al Regne de Líbia des de 1951 fins a 1963.[9]

El 1959 s'hi va descobrir petroli, que ha esdevingut la seva principal riquesa econòmica (jaciments de Bir Zaltan i Wala entre d'altres). Les principals ciutats són Bengasi, Tubruq o Tobruk, Marsa, Al-Burayqa (terminal de l'oleoducte), Darna i Agedàbia.

La regió que abans era Cirenaica oficialment fins a 1963 ha format diverses shabiyat, les divisions administratives de Líbia, des de 1995. La Guerra Civil Líbia de 2011 va començar a Cirenaica, que va passar en gran part sota el control del Consell Nacional de Transició (amb seu a Bengasi) durant la major part de la guerra.[10] El 2012, un organisme conegut com el Consell de Transició de Cirenaica va declarar unilateralment Cirenaica com a regió autònoma de Líbia.[11]

  1. ↑ «Cirenaica». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 octubre 2022].
  2. ↑ Hüsken, Thomas. Tribal Politics in the Borderland of Egypt and Libya (en anglès). Springer, 2018-10-25, p. 34. ISBN 978-3-319-92342-0. 
  3. ↑ Violatti, Cristian. «Cyrene» (en anglès). World History Encyclopedia, 30-12-2010. [Consulta: 9 octubre 2022].
  4. ↑ Kaegi, Walter E. Muslim Expansion and Byzantine Collapse in North Africa (en anglès). Cambridge University Press, 2010-11-04, p. 110. ISBN 978-0-521-19677-2. 
  5. ↑ Parker, Philip. The Empire Stops Here: A Journey along the Frontiers of the Roman World (en anglès). Random House, 2010-12-07, p. 421. ISBN 978-1-4090-1632-8. 
  6. ↑ Heller, André. The Cyrenaica (en anglès). Wiley, 2021-06-25, p. 575–581. DOI 10.1002/9781119071860.ch41. ISBN 978-1-119-17428-8. 
  7. ↑ Raza, S. «Italian Colonisation & Libyan Resistance the Al-Sanusi of Cyrenaica (1911 – 1922)» (en anglès). OGIRISI: a New Journal of African Studies, 9, 2012, pàg. 1–43. DOI: 10.4314/og.v9i1.1. ISSN: 1597-474X.
  8. ↑ SYNGE, RICHARD. Operation Idris: Inside the British Administration of Cyrenaica and Libya, 1942-52. Society for Libyan Studies, 2015. ISBN 978-1-900971-25-6. 
  9. ↑ Steinberg, S. H.; Paxton, John. Libya (en anglès). Londres: Palgrave Macmillan UK, 1969, p. 1133–1137. DOI 10.1057/9780230270985_101. ISBN 978-0-230-27098-5. 
  10. ↑ «Endgame in Tripoli». The Economist. ISSN: 0013-0613.
  11. ↑ Thomas, Hüsken, «Tribes, Revolution, and Political Culture in the Cyrenaica Region of Libya» (en anglès). SpringerLink, 2013. DOI: 10.1007/978-1-137-33869-3_11.

Developed by StudentB